Qui va sortir amb Demo?

Antigonus I Monophthalmus (Ancient Greek: Ἀντίγονος Μονόφθαλμος Antigonos Monophthalmos, "Antigonus the One-Eyed"; 382 – 301 BC) was a Macedonian Greek general and successor of Alexander the Great. A prominent military leader in Alexander's army, he went on to control large parts of Alexander's former empire. He assumed the title of basileus (king) in 306 BC and reigned until his death. He was the founder of the Antigonid dynasty, which ruled over Macedonia until its conquest by the Roman Republic in 168 BC.

Antigonus likely served under Philip II of Macedon. He took part in Alexander's invasion of Achaemenid Persia and was named satrap of Phrygia. After Alexander's death in 323 BC, he also received Pamphylia and Lycia in accordance with the Partition of Babylon. However, he later incurred the enmity of Perdiccas, the regent of Alexander's empire, and was driven from Phrygia. He fled to Greece and formed an alliance with Antipater, later joined by Ptolemy, against Perdiccas. Perdiccas was murdered by his own officers in 320 BC, and Antipater was elected the new regent. During a series of wars between Alexander's successors, Antigonus briefly emerged as the most powerful of the Diadochi, ruling over Greece, Asia Minor, Syria, Phoenicia and northern Mesopotamia. Cassander, Seleucus, Ptolemy and Lysimachus formed a coalition against him, which culminated in his decisive defeat and death at the Battle of Ipsus in 301 BC. His kingdom was divided up by Lysimachus and Seleucus, but his son Demetrius survived and went on to seize control of Macedonia in 294 BC.

Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia. Era fill de Demetri Poliorceta i de Fila (filla d'Antípater) i net d'Antígon el borni (Antígon I de Macedònia). El seu malnom venia suposadament de la ciutat de Gonnos a Tessàlia, on hauria nascut, però com que el seu pare no va dominar aquesta ciutat altres erudits suggereixen que derivaria de la paraula macedònia gonatas equivalent a γονατὰς, que és la placa de ferro que protegeix el genoll, i que Antígon portava al seu equipament de combat.

El 287 aC el seu pare Demetri fou expulsat de Macedònia per Pirros de l'Epir i partir a Àsia deixant el seu fill Gònatas al Peloponès. Quan el seu pare va morir a Àsia el 283 aC, Antígon II va prendre el títol de rei de Macedònia sense dominar, però, el regne. El 286 aC Pirros fou expulsat per Lisímac de Tràcia, però al seu torn fou derrotat (280 aC) per Seleuc I Nicàtor. Seleuc fou assassinat per Ptolemeu Ceraune, que va morir ràpidament en lluita contra els gals. Durant tres anys hi va haver una completa anarquia de pretendents fins que el 277 aC Gònatas va obtenir la corona.

El selèucida Antígon I, que reclamava la corona, va renunciar després que Antígon es casés amb la seva germanastra Fila. Gònatas va derrotar els gals i va conservar el regne fins al 273 aC, quan Pirros va tornar d'Itàlia i es va apoderar del país excepte algunes ciutats. Al 272 aC, Antígon II va poder recuperar el territori en morir Pirros a Argos.

Alexandre II de l'Epir el va expulsar altre cop, però breument, ja que Demetri (que no se sap si era el seu germà Demetri de Cirene o el seu fill Demetri II de Macedònia) va ocupar una part de l'Epir i va obligar l'epirota a retirar-se.

La seva política fou contrària a la Lliga Aquea.

Va morir el 239 aC als 80 anys i li va succeir el seu fill Demetri II de Macedònia.

Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC), dit Demetri Poliorceta o Demetri l'Assetjador (grec antic: Δημήτριος Πολιορκητής, Demetrius Poliorcetes), fou rei de Macedònia del 294 al 288 aC. Rebia el nom de Poliorceta ('assetjador de ciutats') per les moltes que va conquerir després d'assetjar-les.