Qui va sortir amb Dalida?

Dalida (àrab: داليدا, Dālīdā), nom artístic de Iolanda Cristina Gigliotti (el Caire, Regne d'Egipte, 17 de gener de 1933 – París, França, 3 de maig de 1987), va ser una cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire.

Procedent d'una família italiana establerta a Egipte, va ser elegida Miss Egipte 1954 i va fer diverses pel·lícules al Caire. Residint a França des de 1954, va conèixer el seu primer èxit com a cantant amb el títol Bambino, el 1956. Aquest donà peu a un repertori que inclou mes de 700 cançons, interpretades en nombroses llengües. Es va fer un nom en l'escena de la cançó francesa i esdevingué una estrella a escala internacional. També va participar en la popularització de certs gèneres musicals com el twist, el folk, el disco, el reggae, el pop o fins i tot el raï.

En 1981 va ser la primera dona a rebre un disc de diamant en reconeixement de la quantitat de còpies venudes, que li van valer un total de 55 discos d'or al llarg de la seva carrera. Entre els seus èxits més coneguts hi ha Bambino, Les enfants du Pirée, T'aimer follement, Ciao Amore Ciao, Je Suis Malade, Darla Dirladada, Gigi l'amoroso, Paroles...Paroles..., Il venait d'avoir dix-huit ans, J'attendrai, Le Lambeth Walk, Avec le temps, Salma ya salama, Soleil, Soleil, Laissez-moi danser i Mourir sur scène. Amb els títols J'attendrai i Bésame mucho, Dalida va ser una de les primeres artistes franceses que van interpretar cançons disco. Va enregistrar molts duos amb personalitats de l'escena mundial com Julio Iglesias, Johnny Hallyday, Mireille Mathieu, Nana Mouskouri, Petula Clark, Charles Aznavour, Claude François, Sheila, Johnny Mathis, Umberto Tozzi o Gloria Lasso.

A causa d'una successió de tragèdies personals, el 1987 es va suïcidar pocs mesos després d'haver interpretat el paper principal de la pel·lícula dramàtica Le sixieme jour. La seva trajectòria professional, amb mes de 140 milions de discos venuts, i una vida privada plena de problemes personals que van acabar amb la seva mort, l'han convertit en un personatge icònic amb un tràgic destí.

Alain Fabien Maurice Marcel Delon (French: [alɛ̃ dəlɔ̃]; 8 November 1935 – 18 August 2024) was a French actor, film producer, screenwriter, singer, and businessman. Acknowledged as a cultural and cinematic leading man of the 20th century, Delon emerged as one of the foremost European actors of the late 1950s to the 1980s, and became an international sex symbol. He is regarded as one of the most well-known figures of the French cultural landscape. His style, looks, and roles, which made him an international icon, earned him enduring popularity.

Delon achieved critical acclaim for his roles in films such as Women Are Weak (1959), Purple Noon (1960), Rocco and His Brothers (1960), L'Eclisse (1962), The Leopard (1963), Any Number Can Win (1963), The Black Tulip (1964), The Last Adventure (1967), Le Samouraï (1967), The Girl on a Motorcycle (1968), La Piscine (1969), Le Cercle Rouge (1970), Un flic (1972), and Monsieur Klein (1976). Over the course of his career, Delon worked with many directors, including Luchino Visconti, Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Melville, Michelangelo Antonioni, Louis Malle, and Agnès Varda.

Delon received many film and entertainment awards throughout his career. In 1985, he won the César Award for Best Actor for his performance in Notre histoire (1984). In 1991, he became a member of France's Legion of Honour. At the 45th Berlin International Film Festival, he won the Honorary Golden Bear. At the 2019 Cannes Film Festival, he received the Honorary Palme d'Or.

In addition to his acting career, Delon also recorded the spoken part in the popular 1973 song "Paroles, paroles", a duet with Dalida as the main singing voice. He acquired Swiss citizenship in 1999.

Christian de la Mazière (* 22. August 1922 in Tours; † 15. Februar 2006 in Paris) war ein französischer Journalist und Kriegsfreiwilliger der deutschen Waffen-SS.

Luigi Tenco (21 March 1938 – 27 January 1967) was an Italian singer-songwriter. He died on the night of 27 January 1967 after a performance at the Sanremo Music Festival. His death was ruled to be the result of suicide, but even decades later, a plethora of evidence in favor of murder was cause to reopen the investigation twice.