Qui va sortir amb Carlotta Grisi?
Leon Hieronim Radziwiłł data de Carlotta Grisi de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 11 anys, 3 mesos i 18 dies.
Jules Perrot data de Carlotta Grisi de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 8 anys, 10 mesos i 10 dies.
Théophile Gautier data de Carlotta Grisi de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 7 anys, 9 mesos i 29 dies.
Carlotta Grisi
Caronne Adele Josephine Marie Grisi, coneguda com a Carlotta Grisi (Vižinada, Istria, 28 de juny de 1819 - Ginebra, Suïssa, 20 de maig de 1899) fou una ballarina i cantant italiana. Era cosina i germana de les també cantants Giuditta i Giulia.
Des de la infància demostrà posseir una gran aptitud per al cant i la dansa i des dels deu anys ja ballava a La Scala de Milà. Durant molt temps, per consell de la cantant Giuditta Pasta, alternà l'estudi del cant amb el de la dansa. Finalment es decidí per la dansa, la qual cosa no li impedí intervenir en actuacions privades com a cantant (se sap d'una vetllada a Londres en què cantà la romança Regnava nel silenzio, de Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti. Com a ballarina, als deu anys ja era primera ballarina del cos de ball infantil de La Scala de Milà, i el 1832 debutà al Teatro de la Canobbiana de la mateixa capital llombarda. Continuà la seva carrera a Venècia, Florència i Roma.
A Nàpols va ser alumna del ballarí i coreògraf Jules Perrot, del qual fou després parella. Amb Perrot es presentà a Londres, el 1836, a Viena i a Milà, malgrat que mai arribà a actuar a La Scala. El 1840 es presentà per primera vegada a París, a la vegada com a ballarina i cantant. El 28 de juny de 1841 estrenà a París el ballet Giselle d'Adam, que Perrot coregrafià especialment per a ella. La seva interpretació feu exclamar al poeta Théophile Gautier, autor del llibret: «El nom de Carlotta romandrà sempre unit al de Giselle».
A aquesta actuació seguí una sèrie d'èxits, entre els quals, La jolie fille de Gand (Adam, 1842); La Péri (J. F. F. Burgmüller i llibret de Gautier, 1843); La Esmeralda (C. Pugni, 1844); Le Pas de quatre (C. Pugni, 1845); Le diable a Seville (Adam, 1845); Paquita É. Deldevez, 1846); Les eléments (N. Bajetti, 1847); Les quatre saisons (C. Pugni, 1848); La Filleule des fées (1849); Les métamorphoses (P. Taglioni, 1850) i Ondine (1851).
El 1850 dansà a Sant Petersburg. El 1854 ballà encara a Varsòvia i després es retirà dels escenaris i anà a viure als afores de Ginebra, on morí als setanta-nou anys.
llegir més...Leon Hieronim Radziwiłł
Leon Hieronim Radziwiłł herbu Trąby (ur. 10 marca 1808 w Warszawie, zm. 8 listopada 1885 w Paryżu) – książę, jedenasty ordynat na Klecku, fligeladiutant carski oraz generał rosyjski.
llegir més...Carlotta Grisi
Jules Perrot
Jules Perrot (Lió, 1810 - Paramé, actual Saint-Malo, 1892) va ser un professor i coreògraf de dansa clàssica d'estil romàntic. De les seves nombroses coreografies destaca Giselle, que va crear conjuntament amb Jean Coralli.
Va començar al seu Lió natal imitant el ballarí còmic Charles Mazurier. Es va formar amb Auguste Vestris, va debutar a París l'any de 1830. Va treballar al costat de Marie Taglioni fins a 1835. Fou parella i va estudiar amb Carlotta Grisi, una ballarina amb una tècnica molt apreciada, per qui va fer la coreografia de diversos ballets, entre els quals destaca el ball principal al ballet de Giselle. Va viure a Londres de 1842 fins a 1848 i a Sant Petersburg des d'aquest mateix any fins a 1858, on va treballar com a ballarí i com a director de ballets, on esdevingué compositor oficial dels Teatres Imperials de Sant Petersburg. Va dedicar la resta de la seva vida a donar classes de dansa a l'Òpera de París.
llegir més...Carlotta Grisi
Théophile Gautier
Théophile Gautier (Tarba, 31 d'agost de 1811 - Neuilly-sur-Seine, 23 d'octubre de 1872) va ser un poeta, novel·lista, pintor i crític d'art francès. Malgrat ser un ardent defensor del romanticisme, la seua obra té referències del parnassianisme (del qual va ser fundador), simbolisme i modernisme