Qui va sortir amb Caridad del Río Hernández?

Eustacia María Caridad del Río Hernández (Santiago de Cuba, 29 de març de 1892 - París, 1975), més coneguda com a Caridad del Río, Caridad Mercader o Caritat Mercader —pel cognom del seu marit—, va ser una militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic. És especialment coneguda per ser la mare de Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotski, i per haver participat personalment en l'operació.

Caridad Mercader pertanyia a una família benestant, d'origen indià, de la Barcelona de principis del segle xx. Es va casar jove amb Pablo Mercader, membre de la burgesia fabril barcelonina, de qui va prendre el cognom, i amb el qual va tenir cinc fills. Després de la fi del seu matrimoni amb Pablo Mercader, es va allunyar de la seva família i va girar l'esquena a la seva classe social. Va freqüentar cercles anarquistes i finalment es va adherir a l'ideari comunista. Va participar en els combats per sufocar la revolta militar a Barcelona i es va unir a les columnes que van partir cap a l'Aragó, on va resultar ferida, fet pel qual va haver de tornar a la rereguarda.

A les files del PSUC, va aconseguir certa notorietat (va ser presentada com la «Pasionaria catalana»). A la fi de 1936, va encapçalar una missió propagandística a Mèxic i, posteriorment, es va convertir en agent del NKVD a Espanya. El seu fill Ramon, també membre del PSUC i oficial en l'exèrcit republicà, va ser igualment captat per l'espionatge soviètic durant la guerra —probablement, amb la intervenció de la seva mare— i entrenat per eliminar Lev Trotski, exiliat a Mèxic. Caridad Mercader, que s'havia instal·lat a París en algun moment de 1937, també va participar en l'operació, però, quan el seu fill va ser detingut després d'assassinar Trotski, ella va aconseguir sortir de Mèxic i arribar a la Unió Soviètica, on va ser rebuda amb honors. Allà va participar activament en els conflictes entre les diferents faccions del comunisme espanyol exiliat.

El 1944, va aconseguir un permís per sortir del país amb l'objectiu d'aconseguir l'alliberament del seu fill. Però, contravenint les condicions acordades, va viatjar a Mèxic, on es duia a terme una operació encoberta per aconseguir que Ramon Mercader fugís de la presó. La presència de Caridad Mercader va ser contraproduent, ja que les autoritats mexicanes van endurir les condicions penitenciàries del seu fill i els soviètics van abandonar l'operació, sense aconseguir treure'l de la presó. Ramon Mercader no va perdonar mai la interferència de la seva mare.

Després del fracàs de l'operació, Caridad Mercader del es va establir a París i va gaudir d'una pensió soviètica. Viatjava ocasionalment a la Unió Soviètica per visitar els seus fills, Lluís i Ramon, que s'havia establert allí després de complir la seva condemna a Mèxic. Va morir a la capital francesa el 1975.

Louis Delrieu o Louis Exupère Origène Delrieu (Lavardac, 14 de març de 1889 - Audenge, 5 de febrer de 1976) fou un pilot d'aviació militar francès durant la Primera Guerra Mundial i pioner aeropostal al finalitzar el conflicte bèl·lic, nomenat Oficial i Cavaller de la Legió d'Honor.

De professió professor a Pouillon va ser reclutar durant la Primera Guerra Mundial al nord d'Àfrica, de 1913 a 1914. Designat com a Observador aeronàutic militar i de tornada a França, va aconseguir el títol de pilot militar d'avions a l'Ecole d'aviation militaire d'Avord el 1915 i el de la Federació Aeronàutica Internacional el mateix any. De nou al front, va ser enviat a l'Exèrcit francès Oriental on, primer com a tinent d'esquadrilla i després com a comandant, va ser distingit per les seves tasques de reconeixement, protecció i valentia a les missions; en particular, pel mèrits aconseguits al Regne de Sèrbia. Se li van atorgar dues Creus de Guerra, l'Orde de l'Àliga Blanca de Sèrbia i se l'anomenà Cavaller de la Legió d'Honor.

Un cop finalitzada la guerra, Delrieu fou contractat el 1919 per la companyia aèria “Lignes Aériennes Latécoère”, empresa pionera dins l'avió postal que tot just acabava d'inaugurar el trajecte de Tolosa a Casablanca fent escala a Barcelona-El Prat de Llobregat, Alacant-Sant Vicent del Raspeig i Màlaga. Es va convertir en pilot regular i, en un aterratge d'emergència quan se li va parar el motor, a Alzira, va conèixer a la que esdevindria la seva amant, Caridad del Río, segons Gregorio Luri.

Va ser un dels millors pilots de la companyia; així, el 1921 va ser enviat a l'Àfrica a fer un reconeixent davant la possibilitat d'expandir-se cap al Senegal i el 1923 va participar en els primers vols postals entre Casablanca i Dakar. El 1924, va ser el primer pilot que va fer un reconeixement aeronàutic de l'illa de Gran Canaria dins gestions per valorar l'enllaç amb les illes a la ruta amb Dakar. Va volar de Fuerteventura a Gran Canaria i, en un vol d'assaig entre Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, va portar el primer enviament aeri d'una carta entre les Illes Canàries.

Va abandonar la feina a Latécoère el 1925. Va passar un temps de nou al servei militar aeri, on exercí de comandant a Ajaccio i a Nantes, després esdevingué director del centre aeri de Clermont-Aulnat. fins que va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor i abandonà la carrera militar. Va morir a la Gironda, i al seu funeral van assistir d'altres pioners del correu postal i antics companys com Gaston Vedel.