Qui va sortir amb Ava Cherry?

Sir Michael Philip Jagger (nascut el 26 de juliol de 1943) és un cantant, compositor, actor i productor de cinema anglès que ha guanyat fama mundial com a cantant i un dels fundadors del grup de rock britànic The Rolling Stones. La carrera de Jagger s'ha estès durant cinc dècades i se l'ha descrit com “un dels líders més populars i influents de la història del rock & roll”. La seva veu distintiva i les seves enèrgiques actuacions en directe, juntament amb l'estil de guitarra de Keith Richards, han estat la marca comercial dels Rolling Stones al llarg de la carrera de la banda. Jagger va guanyar notorietat a la premsa pels seus compromisos romàntics i sovint va ser retratat com una figura contracultural.

Jagger va néixer i va créixer a Dartford al comtat de Kent a Anglaterra. Va estudiar a la London School of Economics abans d'abandonar els seus estudis per unir-se als Rolling Stones. Jagger ha escrit la majoria de les cançons dels Rolling Stones juntament amb Richards, i continuen col·laborant musicalment. A la fi dels anys seixanta, Jagger va protagonitzar les pel·lícules Performance (1970) i Ned Kelly (1970). Va començar una carrera en solitari el 1985, llançant el seu primer disc, She's the Boss , i es va unir al supergrup elèctric SuperHeavy el 2009. Les relacions amb els altres membres dels Rolling Stones, particularment Richards, es van deteriorar durant la dècada de 1980, però Jagger sempre ha tingut més èxit amb la banda que en els seus projectes en solitari i paral·lels.

El 1989, Jagger va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame, i el 2004 al UK Music Hall of Fame amb els Rolling Stones. Com a membre dels Rolling Stones i com a artista en solitari, va assolir el número u de les llistes de singles del Regne Unit i els Estats Units amb 13 senzills, el top 10 amb 32 senzills i el top 40 amb 70 senzills. El 2003 va ser nomenat cavaller pels seus serveis a la música popular.

Jagger s'ha casat (i s'ha divorciat) una vegada i també ha tingut diverses relacions. Té vuit fills amb cinc dones. També té cinc nets i es va fer besavi el 2014, quan la seva neta Assís va donar a llum una filla. El seu patrimoni s'ha estimat en 360 milions de dòlars.

David Bowie (anglès: David Robert Jones) (Brixton, 8 de gener de 1947 - Manhattan i Nova York, 10 de gener de 2016) (pronunciat /boʊ.iː/ nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, ja que va atraure molts nous tipus de persona cap al seu estil musical, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d'experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single "Starman" i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars. David Buckley, el seu biògraf, descriu l'impacte del Bowie d'aquesta època dient que «va desafiar el nucli de la música rock de l'època» i «va crear, possiblement, el personatge més important de la cultura popular». La vida relativament curta de Ziggy va provar ser només una faceta d'una carrera marcada per contínues reinvencions, innovacions musicals i presentacions visuals de tota mena.

Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l'estil que l'havia fet famós al Regne Unit. Després d'això, va confondre tant la seva discogràfica com els seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.

Després d'èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let's Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let's Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle. El seu últim disc va ser Reality, del 2003, seguit de la gira entre 2003 i 2004 A Reality Tour.

Buckley diu de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública». En l'enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d'or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d'or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc número 39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.

Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre's amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor de Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. el seu single en solitari d'abril de 1967, «The Laughing Gnome», en el qual va utilitzar una tècnica d'accelerar les gravacions vocals a l'estil de The Chipmunks, tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall. Va tenir el mateix resultat, pel que va significar el seu últim llançament en dos anys.