Qui va sortir amb Amalia Guglielminetti?
Pitigrilli data de Amalia Guglielminetti de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 12 anys, 1 mesos i 5 dies.
Guido Gozzano data de Amalia Guglielminetti de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 2 anys, 8 mesos i 15 dies.
Amalia Guglielminetti
Amalia Guglielminetti (Torí, 4 d'abril de 1881 – íd. 4 de desembre de 1941) fou una escriptora italiana. Les seves obres es desenvolupen en diferents gèneresː poesia, teatre, novel·la i contes.
A partir de 1901 va començar a publicar els seus poemes en el suplement dominical de la Gazzetta del Popolo. Part d'aquests poemes es publicarien després, el 1903, en el llibre Voci di Giovinezza, sense repercussió encara en el panorama literari torinès. La seva segona obra publicada, anomenada Le vergini folli, de l'any 1907, ja semblava acusar una influència dannunziana, va tenir una bona acollida, i meresqué els elogis públics del professor Arturo Graf.
Va establir una relació primer epistolar i literària amb Guido Gozzano, després de la qual escrigué, al 1909 Le seduzioni ('Les seduccions'), com una novel·la biogràfica en què podem llegir la història d'una dona lliure que es deixa seduir per una pedra preciosa, ceràmica exòtica, per la fruita, la mar o llegint els clàssics, en fi, per tot allò que per uns moments insinua un amor refinat. L'any 1911 escrigué una obra de teatre anomenada L'Amante ignoto ('L'amant desconegut'), en què una dona que no vol perdre la bellesa veu com una jove, la seva filla, fuig amb l'amant. L'any 1913 tornava al lirisme publicant L'insonne ('L'insomne'), en què la protagonista s'observa al mirall i a l'ànima per veure com reacciona davant l'amor, per arribar a veure que tot es perd. La sinceritat dels sentiments d'aquests poemes van provocar escàndol i admiració a l'hora. L'any 1917 va fer una col·lecció de contes amb el títol Le ore inutili. L'any 1918 publicà Gli occhi cerchiati d'azzurro. L'any 1924, Quando evevo un amante. L'any 1934 va publicar I serpenti di Medusa, com una antologia dels seus poemes.
llegir més...Pitigrilli
Pitigrilli was the pseudonym of Dino Segre (9 May 1893 – 8 May 1975), an Italian writer who made his living as a journalist and novelist. His most noted novel was Cocaina (1921), published under his pseudonym and placed on the list of prohibited books by the Catholic Church because of his treatment of drug use (cocaina being cocaine) and sex. It has been translated into several languages and re-issued in several editions. Pitigrilli published novels up until 1974, the year before his death.
Pitigrilli founded the literary magazine Grandi Firme, which was published in Turin from 1924 to 1938, when it was banned under the antisemitic Italian racial laws of the Fascist government. Although baptized a Catholic, Segre was classified as Jewish at that time. His father was Jewish, and Pitigrilli had married a Jewish woman, although they had long lived apart. He had worked in the 1930s as an informant for the Italian fascist secret service OVRA but was dismissed in 1939 after being exposed in Paris.
Pitigrilli had travelled in Europe in the 1930s while maintaining his house in Turin. His efforts, beginning in 1938, to change his racial status were not successful, and he was interned as a Jew in 1940 after Italy's entrance into the war as an ally of Germany. He was released the same year and wrote anonymously in Rome to earn money. After Benito Mussolini's government fell in 1943 and the Germans began to occupy Italy, Pitigrilli fled to Switzerland, where his second wife (a Catholic) and their daughter joined him. They lived there until 1947, then moved to Argentina. Segre and his family returned to Europe in 1958 and settled in Paris, occasionally visiting Turin.
llegir més...Amalia Guglielminetti
Guido Gozzano
Guido Gustavo Gozzano (Italian: [ˈɡwiːdo ɡodˈdzaːno]; 19 December 1883 – 9 August 1916) was an Italian poet and writer.
llegir més...