Qui va sortir amb Ози, Алиса?

Алиса Ози (фр. Alice Ozy; настоящее имя — Жюли-Жюстин Пийуа (фр. Julie-Justine Pilloy); 6 августа 1820, Париж — 3 марта 1893, Пасси) — французская актриса и куртизанка.

Thomas Couture (Senlis, 21 de desembre de 1815 - Villiers-le-Bel, 30 de març de 1879) fou un pintor i professor de pintura francès d'estil acadèmic.

Nascut a Senlis, a l'edat d'onze anys es va traslladar amb la seva família a la ciutat de París, on va estudiar a l'École des Arts et Métiers i més tard a l'Escola de Belles Arts. L'any 1837 va guanyar el Premi de Roma, després d'haver optat a ell en sis ocasions.

Va començar a exposar el 1840 amb pintures de gènere i històriques al Saló de París, on va ser guardonat amb diverses medalles, en particular per la seva obra mestra presentada el 1847: Les Romains de la décadence. Poc temps després, Couture va obrir un estudi amb el fi de desafiar l'Escola de Belles Arts. Les innovacions tècniques de Couture van obtenir gran atenció per part del públic, i rebé encàrrecs per part del Govern i de l'Església per realitzar murals. Decebut per la freda acollida de les seves pintures murals, el 1860 va decidir abandonar París per una temporada i establir-se en la seva ciutat natal, Senlis, on va continuar fent classes a joves promeses de la pintura. L'any 1867 va tornar a qüestionar l'acadèmia, quan va publicar el llibre Méthode et entretiens d'ateliers, una obre de mètodes d'ensenyament i tècniques desenvolupades per ell mateix.

Al llarg de la seva vida, Couture va tenir com a alumnes a personalitats del món de l'art com ara Edouard Manet, Henri Fantin-Latour o Pierre Puvis de Chavannes. Thomas Coutoure va morir a Villiers-le-Bel, Val-d'Oise i va ser enterrat al cementiri Père Lachaise a París.

Paul Gustave Doré (Estrasburg, 6 de gener de 1832 - París, 23 de gener de 1883) va ser un artista francès, gravador i il·lustrador.

Théodore Chassériau (Santa Bárbara de Samaná, La Hispaniola, actual República Dominicana, 20 de setembre de 1819 - París 8 d'octubre de 1856) va ser un pintor romàntic dominicà-francès, destacat pels seus retrats, pintura d'història i religiosa, murals al·legòrics i imatges orientals inspirades pels seus viatges a Algèria.

Edmond About (Dieuze, 14 de febrer de 1828 - rue de Douai, 16 de gener de 1885) va ser un escriptor, dramaturg, membre de l'Acadèmia francesa, crític d'art i periodista anticlerical francès.

Enric d'Orleans, duc d'Aumale (París 16 de gener de 1822 - Zucco, Sicília, 1896) era Príncep de sang de França de la casa dels Orleans i titulat duc d'Aumale pel seu pare el rei Lluís Felip I de França.

Nascut el de l'any 1822 a París, essent fill del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. El duc d'Aumale era net del duc Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

L'any 1830 heretà les terres i la fortuna de la família dels Borbó-Condé a conseqüència de la mort del príncep Lluís Enric de Borbó-Condé sense descendència i pel fet que Lluís Enric era padrí del duc d'Aumale. La fortuna Condé, de 66 milions de francs francesos de l'època, era considerada la principal fortuna francesa tant pel nombre de propietats repartides per França com per l'enorme capital que la componia.

El príncep fou educat al costat dels seus pares i posteriorment entrà a l'exèrcit com a capità d'infanteria. Distingit per la seva valentia durant la invasió francesa d'Algèria, l'any 1847 fou nomenat ajuda de camp del governador general. Destacà la seva capacitat per fer front a la revolta d'Abd el-Kader.

El 25 de novembre de l'any 1844, el duc d'Aumale es casà amb la princesa Carolina Augusta de Borbó-Dues Sicílies, filla del príncep Leopold de Borbó-Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria. La parella tingué dos fills:

• SAR el príncep Lluís Felip d'Orleans, príncep de Condé, nascut l'any 1845 a París i mort l'any 1866 a Sidney.
• SAR el príncep Francesc d'Orleans, duc de Guisa, nascut a París l'any 1846 i mort l'any 1872 a la mateixa capital francesa.

Amb la caiguda de la monarquia dels Orleans el 1848, el príncep s'exilià a Anglaterra on es dedicà a escriure un seguit d'articles i llibrets d'història i concretament d'història militar. Destaca la seva obra "Carta sobre la història de França" feta per contrarestar els atacs que Napoleó III de França feia a la Casa d'Orleans. L'any 1855 esmerçà part de la seva fortuna per comprar una obra mestra de l'art medieval, el llibre Les molt riques hores del Duc de Berry, amb la finalitat de recuperar-la també per França.

Amb l'esclat de la Guerra francoprussiana s'allistà com a voluntari a la guerra, allistament que fou rebutjat per l'emperador. Elegit diputat pel departament d'Oise l'any 1872, i va entrar també a l'Acadèmia francesa en substitució del comte de Montalembert. L'any 1872 també recuperà la seva posició dins de l'exèrcit i arribà a presidir consells de guerra.

Al final de la dècada del 1870 abandonà progressivament la vida pública. L'any 1883 s'aprovà una llei per la qual tots els membres d'antigues famílies reials franceses se'ls hi prohibia mantenir les seves posicions a l'exèrcit i posteriorment l'any 1886 es convidà a aquests a abandonar el país. Malgrat les protestes enèrgiques dels Orleans i del mateix duc no hi hagué marxa enrere.

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873). Darrer monarca de França, tercer fill del rei Lluís Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte.

Estava casat amb Eugènia de Montijo (comtessa de Teba), una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, Eugéne Bonaparte (1856-1879), qui a la seva mort es convertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.

Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. És enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadia de Sant Miquel, Farnborough (Anglaterra).