Qui va sortir amb Ahmet I?

Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort. En l'actualitat Ahmet I es recorda sobretot per la construcció de la Mesquita del Soldà Ahmet (coneguda com la Mesquita Blava), una de les obres d'art més destacades de l'arquitectura islàmica. El soldà es troba enterrat en un mausoleu al costat dels murs de la mesquita, i l'àrea d'Istanbul on es troba el conjunt porta el seu nom.

Ahmet va succeir el seu pare Mehmet III (1595–1603) el 22 de gener de 1603, als 13 anys, convertint-se en el primer soldà otomà en accedir al tron abans de la majoria d'edat. Trencant amb la tradició fratricida, va enviar el seu germà Mustafà a viure al vell palau a Beyazıt, Fatih amb la seva àvia Safiye Valide Sultan. Era conegut per les seves habilitats en l'esgrima i la doma de cavalls, i també pel seu domini de nombroses llengües. El 1604 va renovar els tractats de comerç amb França, Anglaterra i Venècia.

Els otomans estaven amb problemes a Anatòlia oriental a causa de la Revoltes Jelali i la capital de l'Imperi Otomà també va estar en convulsions a principis de 1603, ja que la tensió entre els geníssers i els espahís només es va reduir temporalment amb la intervenció del Palau. Abbas I el Gran va atacar els otomans per recuperar els grans territoris perduts en la guerra anterior i Pèrsia es va apoderar d'Erivan i Kars però fou aturat davant Akiska; el nou sultà va enviar un exèrcit dirigit per Djaghalizade Sinan Pasha que fou derrotat a Selmas (9 de setembre de 1605) i va morir de desesperació a Diyarbekir mentre Abbas aprofitava per conquerir Gandja i Xirvan.

A Hongria, on es lluitava la Llarga Guerra Turca el gran visir Lala Mehmed Pasha fou derrotat davant Pest i Estergon, però va aconseguir ocupar Wac (Waitzen); en una segona campanya amb suport del príncep de Transsilvània, va bloquejar la fortalesa d'Estergon que va ocupar el 4 de novembre de 1605 mentre Tiryaki Hasan Pasha ocupava Wessprim i Palota. Bokskay va rebre la investidura com a príncep de Transsilvània i Hongria. Mort el gran visir el càrrec va passar breument a Dervish Pasha i tot seguit a Murad Pasha anomenat Kuyudju "el que fa pous" que va concertar amb els austríacs la Pau de Zsitvatorok, signat l'11 de novembre del 1606, pel que els otomans conservaven les places conquerides i cobraven una indemnització de 200.000 florins, però reconeixien al sobirà austríac el títol imperial en comptes del de rei, el que posava a Àustria i l'Imperi Otomà en rang d'igualtat. Aquest tractat fou completat i prorrogat per les conferències de Neuhaeusel (1608), i Viena (juliol de 1615 i març de 1616). Foren algunes revoltes internes les que obligaren al sultà a signar la pau del 1606.

El primer rebel derrotat fou Musli Čawush a Laranda, a mans del general Kuyudju Mehmed Pasha; va seguir Djemshid, revoltat a Adana (pel mateix general) i sobretot Djabuladoghlu Ali Pasha derrotat a la plana d'Orudj prop de Beylan el 24 de desembre de 1607, a mans també de Kuyudju Mehmed Pasha; llavors es van atacar els rebels occidentals: el principal, Kalenderoghlu Mehmed Pasha, revoltat a Brusa i Manisa, fou derrotat a Alačayir el 5 d'agost del 1608; a Síria l'emir drus Manoghlu Fakhr al-Din fou atacat però no es va aconseguir cap victòria decisiva. Murad Pasha Kuyudju el visir va morir amb 90 anys el 1610 quan ja havia iniciat converses de pau amb Pèrsia. La pau el es va signar el 1612, per obra del seu successor Nasuh Pasha; segons aquest tractat es va retornar a la frontera existent amb Selim II i, per tant, es van haver de cedir Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Mentre l'almirall Khalil Pasha va derrotar a les flotes florentina i maltesa a la mar Mediterrània, especialment en la batalla naval de Kara Djahannam en aigües de Xipre el 1609 quan sis galions maltesos foren capturats entre els quals el del comanador Fressinet conegut com "el galió roig". El 1612 una flota florentina va atacar Aghaliman a Cilícia i els turcs van respondre el 1614 atacant Malta. El 1612 va signar un tractat de comerç amb els Països Baixos.

La pau amb Pèrsia fou de curta volada i el 1615 es va reprendre la guerra, que va acabar amb el tractat de Serav de 1618, mantenint els acords de 1612. El 1617 els cosacs que havien fet una incursió a Sinope foren interceptats a la desembocadura del Don per Shaksshaki Ibrahim Pasha i derrotats; un atac cosac a Moldàvia fou rebutjat per Iskender Pasha. Finalment es va signar la pau amb els cosacs a Bussa a la riba del Dnièster el 27 de setembre de 1617.

Ahmed va escriure diverses composicions líriques i obres polítiques sota el pseudònim de Bahti. Era profundament religiós, i destinà gran part de la seva fortuna a finançar la feina d'estudiosos i homes pietosos. També va intentar reforçar el compliment de les lleis i tradicions islàmiques, restablint les antigues regulacions que prohibien l'alcohol i intentant de convertir en obligatòria l'assistència a la mesquita a les pregàries de divendres. Es va consagrar a introduir el reglament administratiu i comercial conegut com a Kanunname i va fer construir a Istanbul la mesquita que porta el seu nom (acabada el 1616 després de 7 anys)

Ahmet va morir del tifus el 1617, després de dos mesos de malaltia, amb tan sols vint-i-set anys.

Hatice Mahfiruz Hatun or Mahfiruze Hatun (Ottoman Turkish: ماه فروز خاتون, "glorious moon" or "daytime moon" or "turquoise moon"; c. 1590 – disputed) was a concubine of Ottoman sultan Ahmed I and mother of his firstborn son, Osman II.

Kösem Sultan (després Kösem Valide Sultan), coneguda també com a Mähpaykar (vers 1589-1651) fou esposa del sultà Ahmet I i mare dels sultans Murat IV i Ibrahim I. Fou regent de l'Imperi Otomà per 13 anys i també Valide sultan per tres décadas.

Era grega de naixement (es sospita que el seu nom era Anastàsia) i suposada filla del sacerdot de l'illa de Tinos. Capturada com esclava de molt jove, fou portada a Istanbul i als 15 anys va entrar a l'harem del sultà Ahmet I amb el nom de Mahpeyker (Forma de lluna). El sultà li va dir després Kösem. Era la seva esposa preferida i va passar al davant d'altres esposes més antigues. Va tenir amb el sultà quatre fills (Murat, Solimà, Ibrahim i Kasim) i tres filles (Aixa, Fàtima i Djawharkhan).

A la mort d'Ahmet el 23 de novembre de 1617 va donar suport a la pujada al poder del seu germà Mustafà I, de caràcter dèbil i al que podia aconsellar; però Mustafà només va durar tres mesos i fou relegada al Palau Vell (Eski Saray) de Baiazet, i va pujar al tron Osman II, fill d'Ahmet amb una altra esposa. Deposat i executat Osman el 1622, Mustafà va tornar al tron (20 de maig de 1622) i la reina va retornar per poc temps. El 1623 Mustafà fou deposat i va pujar al tron Murat IV, el mateix fill de Kösem, que fou nomenada oficialment regent i reina mare (Walide Sultan o Valide Sultan, o Kösem Walide). Va governar cinc anys fins que el seu fill va arribar a la majoria i encara després Murat va respectar força les indicacions de la seva mare. Ella governava estant absent el fill. En una ocasió que es va ordenar l'execució del cadi d'Iznik, el Shaykh al-Islam Akhi-zade Hüsayn s'hi va oposar i Kösem va anar a trobar al sultà que estava de camí a Bursa; aquest va tornar i va arrestar a Akhi-zade Hüsayn (cosa que només havia passat tres vegades a la història). Va impedir també a Murat executar al seu germà Ibrahim, però no va poder evitar les execucions dels altres dos, Solimà i Kasim. La reina es va ocupar dels afers junt amb el gran visir Kemankeş Kara Mustafa Paşa (1638-1644).

A la mort de Murat el 8 o 9 de febrer de 1640 va tornar al poder en nom del seu successor Ibrahim I, que preferia dedicar-se a les seves concubines que al govern; però el sultà va caure sota influència d'algunes dones de l'harem i Kösem va perdre influència i va haver d'anar a viure a una residència fora del palau de Topkapı. Ibrahim es va assabentar que la seva mare preparava un complot amb el gran visir Nevesinli Salih Paşa (1645-1647) va fer executar aquest darrer. La debilitat del govern d'Ibrahim i la guerra de Creta que anava malament van provocar finalment el seu enderrocament pels cap dels geníssers Kara Murad Agha, Musli al-Din i Bektash Agha que van matar el gran visir Hezarpare Ahmed Pasha (7 d'agost). El nou gran visir Sofu Mehmed Paşa, junt amb el Shaykh al-Islam (Abd al-Rahim Efendi) i altres dignataris es van reunir amb Kösem que va donar aprovació a la deposició del sultà l'endemà i van proclamar al seu fill Mehmet IV de 7 anys. Deu dies després Ibrahim fou estrangulat amb permís de la seva mare i d'una fàtua del Shaykh al-Islam (18 d'agost de 1648), ja que es temia que els seus partidaris intentessin reposar-lo.

Kösem fou altre cop nomenada regent i reina mare. Va rebre diversos títols honorífics (Büyük Walida, Gran Mare; alide-i Muazzama, Umm al-Muminin, Sahibat al-Makam, Walide-yi Atika, i altres). Però la seva autoritat xocava amb la dels caps del geníssers i amb la de Turkhan Sultan, vídua d'Ibrahim i mare de Mehmet IV (mentre Kösem només era l'àvia). Això va provocar alguns conflictes i Kösem va decidir deposar Mehmet i substitïr-lo pel seu germà Solimà, la mare del qual, Dilasgub Sultan, no tenia aspiracions de poder. Turkhan se'n va assabentar i va ordenar als seus partidaris geníssers matar a Kösem, i un tal Kuçuk la va estrangular el 3 de setembre de 1651.