Qui va sortir amb Cristián V de Dinamarca?
Sofia Amàlia Moth data de Cristián V de Dinamarca de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 7 anys, 11 mesos i 3 dies.
Cristián V de Dinamarca
Cristián V (Flensburgo, 15 de abril de 1646-Copenhague, 25 de agosto de 1699) fue rey de Dinamarca y Noruega de 1670 a 1699. Hijo de Federico III de Dinamarca y Sofía Amelia de Brunswick-Lüneburg.
Fue el segundo monarca absoluto de Dinamarca y Noruega, consolidando el poder real tras la Lex Regia de 1665. Gobernó con firmeza, modernizando la administración y fortaleciendo la autoridad de la corona frente a los privilegios de la nobleza.
Promovió una burocracia eficiente, apoyándose en funcionarios leales y reduciendo la influencia política de la aristocracia. Impulsó el Código Danés (1683), unificando y modernizando la legislación del reino. Fomentó el comercio y la industria bajo principios mercantilistas. Hizo grandes intentos por recuperar los territorios perdidos ante Suecia, en la Guerra de Escania (1675–1679) no logró sus objetivos estratégicos.
Aunque su reinado enfrentó desafíos financieros y geopolíticos, sentó las bases para un Estado más cohesionado y preparó el camino para futuras reformas bajo sus sucesores.
llegir més...Sofia Amàlia Moth
Sofia Amàlia Moth (en danès Sophie Amalie Moth) va néixer a Copenhaguen el 28 de març de 1654 i va morir a la mateixa capital danesa el 17 de gener de 1719. Era filla de Paul Moth (1600-1670), metge de la Cort reial, i d'Ida Dorotea Bureneus (1624-1689). Amant del rei Cristià V de Dinamarca, aquest, el 1677, li conferí el títol de comtessa de Samsø que donaria origen a la família danesa noble Danneskiold-Samsoe, encara avui existent.
La relació amb el monarca havia estat convinguda per la seva mare, i va començar cap al 1671. La relació era coneguda dins de la cort reial des dels seus inicis, però no va ser oficial fins que se li va donar el seu títol i es va presentar oficialment a la cort el 1685. Malgrat tot va viure sempre amb força discreció i sense tenir cap influència política sobre el monarca. Únicament va utilitzar la seva posició per aconseguir favors reials per als seus familiars. El 1682 se li van concedir terres a Gottorp. Després de la mort de Niels Juel, el 1697, el rei va disposar per a ella que es fes càrrec de la seva mansió, el Palau Thott, on en morir el rei ella es retirà fins a la seva mort.
Amb el rei Cristià V de Dinamarca va tenir cinc fills il·legítims, reconeguts a partir de 1679 amb el cognom de Gyldenløve:
- Christiane Gyldenløve (1672-1689).
- Christian Gyldenløve (1674-1703), casat primer amb Carlota Amàlia Gyldenlove (1682-1699), i després amb Dorotea Krag (1675-1754).
- Sophie (1675-1684).
- Anna (1676-1699).
- Ulrik Christian Gyldenløve (1678-1719).