Qui va sortir amb Brigitte Bardot?

Brigitte Anne-Marie Bardot (París, 28 de septiembre de 1934)​​ es una actriz, cantante y escritora francesa actualmente retirada del espectáculo y de los medios, reconocida por ser icono de la moda y símbolo sexual de mediados del siglo XX, además de ser activista de derechos de los animales, fundadora y presidenta de la fundación que lleva su nombre.​​

Su trayectoria como actriz comenzó en 1952. Su primer éxito fue al protagonizar Y Dios creó a la mujer dirigida por Roger Vadim en 1956, la cual obtuvo reconocimiento internacional y aunque no es su primera película, es ampliamente reconocida como el vehículo que logró llevarla al centro de atención pública. Luego, protagonizó la película de Jean-Luc Godard de 1963 Le Mépris. Por su papel en la película Viva Maria! (1965), dirigida por Louis Malle, fue nominada en los Premios BAFTA como Mejor Actriz extranjera.

Se retiró de la industria del entretenimiento en 1973. Actuó en 47 películas, también en varios musicales y grabó más de 60 canciones. Fue galardonada con la Legión de Honor en 1985, pero se negó a aceptarlo. Durante la década de 2000, generó controversia al criticar la inmigración y el islam en Francia y ha sido multada cinco veces por incitar al odio racial. En la actualidad, sigue siendo un importante ícono de la cultura popular. Durante la pandemia de COVID-19, apoyó al movimiento antivacunas y se opuso a la política sanitaria de Emmanuel Macron.​

Allain Patrice Bougrain Dubourg, né le 17 août 1948 à Paris, est un militant associatif, journaliste, producteur et réalisateur de télévision français. Il est le président de la Ligue pour la protection des oiseaux (LPO) depuis 1986.

Lucien Ginsburg (París, 2 d'abril de 1928 - París, 2 de març de 1991), de nom artístic Serge Gainsbourg, va ser un músic francès. Una de les seves cançons més conegudes és, potser, Je t'aime... moi non plus (en català seria, T'estimo... jo tampoc). Es tracta d'una peça composta el 1967 i inicialment gravada amb Brigitte Bardot (a qui la dedicà, arran de la seva relació sentimental), però coneguda sobretot en la seva segona versió, gravada el 1969 amb Jane Birkin, la seva parella aleshores. Una altra de les peces per les quals és més conegut fora de França és la cançó Poupée de cire, poupée de son (Nina de cera, nina de segó), composta per ell i cantada per France Gall, guanyadora el 1965 del Festival d'Eurovisió com a representant de Luxemburg.

Sortia amb dones de gran bellesa, que feia cantar amb ell i portava a la fama, tot i que la major part d'elles el van abandonar perquè se sentien com un objecte o una medalla per mostrar, poc valuoses per si mateixes si ell havia de fer-los de Pigmalió.

Als anys vuitanta la seva carrera va decaure profundament. Al final d'aquesta època, Gainsbourg es va inventar un nou personatge, Gainsbarre (del joc de mots "se barre", és a dir, 'fot el camp'), molt mediàtic i que mostrava voluntàriament el seu costat més polèmic. Va cridar molt l'atenció dels francesos quan, per exemple, el 1984 va cremar un bitllet de 500 francs a la televisió TF1.

Va cantar amb la seva filla Charlotte Gainsbourg, filla de Jane Birkin, quan ella era encara adolescent. El 2009 Charlotte Gainsbourg va treure el seu tercer àlbum en solitari, IRM, en què va participar el nord-americà Beck Hansen. El 2010 es va produir un film basat en la biografia de Serge Gainsbourg, titulat Serge Gainsbourg, vie héroïque (en català, «Serge Gainsbourg, vida heroica»), dirigida per Joann Sfar.

La seva primera biografia escrita directament en castellà es va editar el 2015.

Gilbert Bécaud (Toló, 24 d'octubre de 1927 - Boulogne-Billancourt, 18 de desembre de 2001), nascut com François Gilbert Léopold Silly, va ser un cançoner francès. També va ser anomenat "Monsieur 100.000 Volt" pel seu temperament. Una de les seves marques era la seva corbata de lunars blancs amb el seu vestit blau.