Qui va sortir amb Carlo Tresca?

Carlo Tresca va néixer el 9 de març de 1879 a Sulmona (Itàlia). Fou actiu en el sindicat dels ferroviaris italians i editor del diari Il Germe, i va partir cap als Estats Units el 1904 per a escapar d'una pena de presó. Es va establir a Filadèlfia, on va editar el diari Il Proletario, òrgan de la Federació Socialista Italiana. Tresca va començar la seva marxa com a socialista fins que va conèixer les idees anarquistes, les quals va promulgar fins al dia de la seva mort. Es va unir a la Industrial Workers of the World el 1912 i es va dedicar a denunciar la hipocresia i la corrupció, un dels seus blancs preferits era el clergat al que va atacar implacablement. Va dirigir la campanya per exigir la llibertat de Joseph Ettor i Arturo Giovannitti.

Tresca era també un agitador en el treball expert en vagues conduint als treballadors a l'atur total per la reivindicació dels seus drets. Dorothy Gallagher diu en el seu prefaci: "Per als milers d'immigrants italians, Carlo Tresca era un heroi, per al FBI era un agitador, per a un nombre d'intel·lectuals americans i de líders de les organitzacions obreres ell era un consell, per als feixistes americans i italians un adversari seriós, per al partit comunista dels anys 30 un renegat, per als rivals de l'anarquisme un espia i un traïdor, per als seus amics una alegria, per a les dones un home educat i atractiu, per a l'home que el va matar poc més que un contracte". Dit això, es pot apreciar que Carlo Tresca va ser un home molt respectat però també molt odiat. Odiat pels seus adversaris fins al límit de contractar a algú perquè l'assassinés. El 1926 un grup de feixistes intentaren assassinar-lo quan organitzava una campanya defensant Sacco i Vanzetti, i el 1937 fou acusat de la desaparició de la jove comunista Juliet Poyntz. Carlo Tresca va morir assassinat l'11 de gener de 1943 en un carrer de Nova York per un desconegut. Segons alguns, fou assassinat pel mafiós Carmine Galante, qui obrava per ordres de Vito Genovese. Altres n'acusaren al comunista italià Vittorio Vidali.

Elizabeth Gurley Flynn (August 7, 1890 – September 5, 1964) was an American labor leader and feminist. In the early years of her activist career, she was an organizer for the Industrial Workers of the World (known also as the IWW or the Wobblies). During World War I she founded the Workers Defense Union (WDU), to advocate for anyone arrested and imprisoned for violating the Espionage Act while championing the cause of labor. In 1920, Flynn helped found the American Civil Liberties Union. She joined the Communist Party USA in 1936 during the Popular Front period and became one of its most recognized and beloved leaders. In 1940, in a highly controversial move, the ACLU expelled her from its executive committee because she was a Communist, despite her reputation as a longtime advocate of free speech. She was elected the first woman chair of the Party in 1961. After her passport was revoked because of her Party membership, she appealed successfully for its reinstatement. She died during a visit to the Soviet Union, where she was accorded a state funeral with processions in Red Square attended by more than 25,000 people.