Qui va sortir amb Louis Henri, Duke of Bourbon?

Louis Henri, Duke of Bourbon (Louis Henri Joseph; 18 August 1692 – 27 January 1740), was a French nobleman and politician who served as Prime Minister of France from 1723 to 1726. As a member of the reigning House of Bourbon, he was a prince du sang.

Louis Henri was the second child and eldest son of Louis III, Prince of Condé, and Louise Françoise de Bourbon, the eldest daughter of King Louis XIV and his mistress Madame de Montespan. Following the death of his father in 1710, he became head of the Bourbon-Condé cadet branch of the House of Bourbon. As such, he was entitled to be known as Prince of Condé, but he used the title Duke of Bourbon instead and was known at court as Monsieur le Duc. After his maternal grandfather died in 1715, Louis Henri became a member of the regency council led by Philippe II, Duke of Orléans, the regent for the new minor king Louis XV.

In 1723, Louis Henri succeeded the Duke of Orléans as chief minister to Louis XV. He negotiated the King's marriage to the Polish princess Marie Leszczyńska. In 1726, Louis XV dismissed Louis Henri as chief minister and replaced him with Cardinal de Fleury. Louis Henri died at his manor, the Château de Chantilly, in 1740. His titles were inherited by his 4-year-old son, Louis Joseph.

Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf (París, 1698 - Courbepine, Alta Normandia, 1727) coneguda com a Marquesa de Prié, fou una cortesana francesa.

Era filla d'Esteve Berthelot, senyor de Pléneuf. Era guapa, intel·ligent, enginyosa, ambiciosa i, a més una virtuosa intèrpret del clavicordi. El 1713 es casà amb el marquès de Prié, d'una família noble normanda, però pobre, i el mateix any acompanyà al seu marit a Itàlia, en ser aquest anomenat ambaixador a Torí, retornant a París el 1719.

Per aquell temps el pare de la marquesa ja s'havia arruïnat, i Agnès, per refer la seva fortuna, es proposà tenir un amant ric i influent, aconseguí entaular relacions amb el duc de Borbó. Des del primer moment exercí un gran ascendent vers el seu amant i quan aquest, el 1723, fou nomenat primer ministre, la marquesa de Prié regnà com reina absoluta, i fins el mateix Voltaire li dirigí versos encomiàstics. Protegí als germans Paris, els famosos banquers, i quan es tractà de casar en Lluís XV de França feu triomfar la candidatura de Maria Leszczyńska, que l'anomenà dama de palau, veient augmentada encara més llur influència.

També conspirà perquè fos destituït el cardenal Fleury en profit del seu amant, i quan aquest es va fer impopular, acusat de monopoli, la marquesa abandonà espontàniament la cort per temor a veure's complicada en els esdeveniments. Desterrat el duc el 1726, la seva amant va rebre l'ordre de retirar-se a les seves terres de Courbepine, i, despitada i inconsolable per la seva desgràcia, se suïcidà malgrat contar només vint-i-nou anys. Malgrat tot, encara avui es qüestiona que potser va morir del tètanus.

Armande Félice de La Porte Mazarin, Marquise de Nesle (1691–1729), was a French noblewoman, courtier and duelist. She is known for the famous duel she fought over her lover with another woman, for being a figure of scandal during the Regency period, and for being the mother of the Nesle sisters, mistresses to Louis XV.