Qui va sortir amb Louis IV. Henri de Bourbon, prince de Condé?

Louis IV. Henri de Bourbon, 7. prince de Condé, oder nach anderer Zählung Louis Henri I. (* 18. August 1692 in Versailles; † 27. Januar 1740 in Chantilly), Herzog von Bourbon, Herzog von Enghien, 3. Herzog von Guise, mehrfacher Pair von Frankreich, Herzog von Bellegarde, Ritter vom Heiligen Geist und vom Goldenen Vlies, 1710 Großmeister von Frankreich und Gouverneur des Herzogtums Burgund, französischer Hochadliger und Prinz von Geblüt.

Louis Henri wurde nach Ludwigs XIV. Tod während der Minderjährigkeit Ludwigs XV. Präsident des Regentschaftsrats Philippes II. von Orléans, 1716 Mitglied im Conseil de la Guerre, 1718 Lieutenant-général und erhielt die Oberaufsicht über die Erziehung des jungen Königs. 1721 wurde er Colonel général der Infanterie. Nach dem Tod des Philippes von Orléans am 2. Dezember 1723 wurde er Premierminister, doch bei seiner Unfähigkeit und Trägheit 1726 durch André-Hercule de Fleury verdrängt, gegen den er ohne Erfolg konspirierte. Er war außerdem Großmeister aller Bergwerke und Minen.

Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf (París, 1698 - Courbepine, Alta Normandia, 1727) coneguda com a Marquesa de Prié, fou una cortesana francesa.

Era filla d'Esteve Berthelot, senyor de Pléneuf. Era guapa, intel·ligent, enginyosa, ambiciosa i, a més una virtuosa intèrpret del clavicordi. El 1713 es casà amb el marquès de Prié, d'una família noble normanda, però pobre, i el mateix any acompanyà al seu marit a Itàlia, en ser aquest anomenat ambaixador a Torí, retornant a París el 1719.

Per aquell temps el pare de la marquesa ja s'havia arruïnat, i Agnès, per refer la seva fortuna, es proposà tenir un amant ric i influent, aconseguí entaular relacions amb el duc de Borbó. Des del primer moment exercí un gran ascendent vers el seu amant i quan aquest, el 1723, fou nomenat primer ministre, la marquesa de Prié regnà com reina absoluta, i fins el mateix Voltaire li dirigí versos encomiàstics. Protegí als germans Paris, els famosos banquers, i quan es tractà de casar en Lluís XV de França feu triomfar la candidatura de Maria Leszczyńska, que l'anomenà dama de palau, veient augmentada encara més llur influència.

També conspirà perquè fos destituït el cardenal Fleury en profit del seu amant, i quan aquest es va fer impopular, acusat de monopoli, la marquesa abandonà espontàniament la cort per temor a veure's complicada en els esdeveniments. Desterrat el duc el 1726, la seva amant va rebre l'ordre de retirar-se a les seves terres de Courbepine, i, despitada i inconsolable per la seva desgràcia, se suïcidà malgrat contar només vint-i-nou anys. Malgrat tot, encara avui es qüestiona que potser va morir del tètanus.

Armande Félice de La Porte Mazarin, Marquise de Nesle (1691–1729), was a French noblewoman, courtier and duelist. She is known for the famous duel she fought over her lover with another woman, for being a figure of scandal during the Regency period, and for being the mother of the Nesle sisters, mistresses to Louis XV.