Qui va sortir amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic?

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, anomenat «el Cèsar», va regnar juntament amb la seva mare Joana —aquesta última de forma només nominal i fins a 1555— en tots els regnes, estats i senyorius hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona, de forma efectiva, les corones de Castella i Aragó. La seva mare Joana I de Castella va heretar d'Isabel la Catòlica la Corona de Castella el 1505 i de Ferran el Catòlic la Corona d'Aragó i el Regne de Navarra el 1516, però des del 1506 no va exercir cap poder efectiu.

Johanna Maria van der Gheynst (also called Jeanne Marie van der Gheynst, Johanna Maria van der Gheenst; c. 1505 - 15 December 1541) was briefly the mistress of Emperor Charles V in 1521-1522 and the mother of one of his daughters, Margaret of Parma. Margaret served as Governor of the Spanish Netherlands from 1559 to 1567 and from 1580 to 1583.

Bàrbara Blomberg (Ratisbona, Baviera; 1527 - Ambrosero, Cantàbria; 1597) va ser una dama alemanya, filla major de Wolfgang Blomberg i Sibylle Lohman, un matrimoni burgès de Ratisbona. Va conèixer el 1546 l'emperador Carles V quan aquest anava a la Dieta Imperial. D'aquesta trobada i dels amors dels dos va néixer el 1547 Joan d'Àustria, reconegut fill bastard de l'emperador.

Bella i amb dots per al cant, es va casar tres anys després amb Jerôme Pyramus Kegel, tutor de Joan d'Àustria, a qui va donar el seu nom i va encobrir els amors de l'emperador Carles V. A canvi obtindria el càrrec de comissari en la cort de Maria d'Hongria a Brussel·les, on vivia Bàrbara des de 1551. El 1569 va enviduar del seu marit, passant a rebre, a petició de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, una pensió del mateix emperador i posteriorment del rei Felip II d'Espanya com a mare de Joan d'Àustria.

De caràcter llibertí, la forma de viure escandalosa i malgastadora de la "Madame", com era coneguda (a Cantàbria, la "Madama"), va cridar l'atenció del seu fill, aleshores governador dels Països Baixos, que la va aconseguir portar mitjançant enganys a Espanya. El 3 de maig de 1577 desembarca al port de la vila càntabra de Laredo, on l'espera Magdalena d'Ulloa, vídua de Luis Maixella amb qui havia estat criat i educat el seu fill, per posteriorment ingressar en el convent castellà de Santa Maria la Real de San Cebrián de Mazote (Valladolid).

A la mort del seu fill, el 1578, Bàrbara Blomberg va demanar traslladar-se a Colindres (Cantàbria), ja que al monestir la vida li resultava molt ingrata. El va acompanyar en el seu viatge a Trasmiera el seu altre fill, Conrad de Píram, la seva jove, Maria de Algora, la baronessa de Sant Martí, i els seus quatre nets.

Va viure a casa de Juan de Escobedo, antic secretari del seu difunt fill, per traslladar-se, el 1584, a la casa de l'aposentador Juan de Mazateve a Ambrosero (Cantàbria) en l'actual barri de la "Madama" així nomenat en el seu honor, on va passar els últims anys de la seva vida. El 18 de desembre de 1597 acabava la seva existència la que fos amant de l'emperador Carles V, sent enterrada a l'església de Sant Sebastià màrtir del Monestir de Montehano, a Escalante (Cantàbria).

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536). Fou la segona esposa de Ferran el Catòlic (1505-1516); després de la mort d'aquest, es casà amb Joan de Brandeburg-Ansbach (1519-1525); i finalment, després de quedar vídua novament, amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (1526-1536).

Orsolina della Penna (Perugia, 1500 – 1536?) è stata una nobildonna italiana ed amante dell'imperatore Carlo V.