Qui va sortir amb Joan Jordi III de Saxònia?

Joan Jordi III de Saxònia (en alemany Johann Georg III von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 20 de juny de 1647 i va morir a Tubinga el 12 de setembre de 1691. Membre de la casa de Wettin, era fill del duc Joan Jordi II (1613-1680) i de Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth (1612-1687).

Des de ben petit ja va ser educat per a ser el successor del seu pare com a Elector de Saxònia. cosa que succeí el 1680. Educat en la més estricta tradició luterana va acollir l'Ordre dels Pietistes de Philipp Jakob Spener.

Es va trobar amb un ducat molt afectat econòmicament per la Guerra dels Trenta Anys, i el 1685 la ciutat de Dresden, amb poc més de vint mil habitants, va patir un incendi devastador, de manera que Joan Jordi es va dedicar a la seva reconstrucció seguint els cànons estètics del barroc. Era un gran amant de les arts, especialment de la música i del teatre italians. El 1685 va conèixer la cantant d'òpera Margarida Salicola que es va convertir en la seva amant.

Va reformar i ampliar notablement el seu exèrcit, sovint amb reclutaments obligats. En política exterior, va refredar les seves relacions amb França i es va distanciar de Brandenburg i els altres prínceps alemanys. Aliat dels Habsburg, va ser nomenat Mariscal del Sacre Imperi Romanogermànic en reconeixement dels seus mèrits militars. Va participar, a canvi de compensacions econòmiques, amb deu mil homes en la defensa de Viena, assetjada pels turcs, i més tard en la Guerra de Morea al costat de la república de Venècia.

Margarita Salicola (floruit 1682 – 1706) was a famous opera singer of her time. She came from a family of musicians at the court of the Ferdinando Carlo Gonzaga, Duke of Mantua and became a staple of casts at San Giovanni Grisostomo, Venice's newest and most famous theater, in the 1680s. The earliest work with which she can be linked is Pietro Simone Agostini's Il ratto delle Sabine (The Rape of the Sabine Women). She was especially praised for her appearance in the title role of Carlo Pallavicino's Penelope la casta (The Chaste Penelope) in the winter of 1685. The Saxon elector Johann Georg III, in whose court Pallavicino already served, was so thrilled by her performance that he became intent to taking her and two castrati from the same cast into this service. After a staged "kidnapping," Salicola was escorted en route to Dresden by a Mantuan agent.

As a "dame of honor" in the Saxon court, she quickly won fame in Dresden, but she traveled back to Italy often and continued to perform into the early eighteenth century. Despite the many works in which she appeared, Penelope remained the one for which she was best remembered.