Qui va sortir amb Jaume el Conqueridor?

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme; en aragonès modern Chaime; en llatí Iacobus; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago. Tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Blanca d'Antillón (segle xiii), fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó. Filla de Sancho d'Antillón i neta de Vallés de Bergua (1235-1238).

L'any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de la Baronia de Castre (Ribagorça), que passà a mans de llur fill bastard, ja nascut en aquella data, Ferran Sanxis de Castre.

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Filla del comte Ermengol VIII d'Urgell i d'Elvira de Subirats (o Elvira Núñez de Lara). Casada en primeres núpcies el 1212 amb Álvaro Pérez de Castro, un casament anul·lat el 1228. En segones es casà el 1229 amb Pere de Portugal, fill del rei Sanç I de Portugal. D'aquesta unió no tingué fills.

Guillema de Cabrera (?-1277) fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó i esposa de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castlà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà. Considerada filla del comte Hug IV d'Empúries.

Fruit de la seva relació amb el rei el 1250 rebé el castell d'Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa, propietats que després (1274) permutà amb el rei pel castell i la vila de Gurb, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d'aquest, Sibil·la de Saga (la qual fou la darrera amistançada de Jaume I).

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi. Fou l'amistançada de Jaume I, legalment casat amb la navarresa Teresa Gil de Vidaure. Jaume I intentà que el papa, Climent IV, anul·lés el matrimoni adduint que patia lepra, però el papa no va donar l'anul·lació (1265), ja que qualificava el possible matrimoni entre Berenguera i Jaume d'incestuós, per la relació de parentiu. Berenguera Alfonso de Molina va nomenar hereu dels béns que posseïa al regne de Galícia a Jaume I.

Sibil·la de Saga (Berga, 1240 - Barcelona, 1320) va ser una noble catalana vinculada a Berga, Barcelona i Tàrbena.