Qui va sortir amb Elagàbal?

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (llatí: Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (llatí: Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat Sol Invictus, que en llatí vol dir 'El déu Sol invicte'. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.

Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu interès en els homes era quelcom més que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Així doncs, Elagàbal es va guanyar la mala reputació de ser excèntric, decadent i fanàtic, i enemic de l'ordre religiós i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps, i com a conseqüència es va convertir en un dels emperadors romans més demonitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, més endavant, esdevingué un heroi del moviment decadentista de finals del segle xix. Siguin reals o exagerats, els escàndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser inclòs en la llista dels «emperadors folls».

Aureli Zòtic (en llatí Aurelius Zoticus) anomenat el Cuiner per la professió del seu pare, va ser l'amant de l'emperador Elagàbal.

Era nadiu d'Esmirna, i molt atractiu físicament. Elagàbal se'n va enamorar i el va cridar a Roma. Va entrar a la ciutat amb una escorta i una magnífica processó i va ser rebut a palau pel mateix Elagàbal amb senyals del més exagerat respecte. Va ser nomenat camarlenc immediatament. No va tardar a caure en desgràcia per la influència del seu rival Hièrocles, i fou desterrat.

Hierocles (Greek: Ἱεροκλῆς, late 2nd century – 222 AD) was a favourite and lover of the Roman Emperor Elagabalus.

Most of the descriptions of his life are given by Cassius Dio and the Historia Augusta. Hierocles was from Caria in Anatolia, and was at some point enslaved, later becoming a charioteer in the service of Elagabalus. Initially, he was a lover and student of another charioteer named Gordius.

Elagabalus was said to have been captivated by the blond and youthful Hierocles when the athlete fell in front of him during a chariot race. The Emperor made him his lover and husband and, as a consequence, Hierocles was alleged to have gained significant political influence, allegedly having more power than the emperor himself.

Additionally, Hierocles' mother, a slave, was promoted to be equal among wives of ex-consuls. Hierocles is said to have drugged the athlete Aurelius Zoticus with a drug that "abated the other's manly prowess." After Zoticus was unable to secure an erection, Elagabalus had him exiled from Rome. This later saved the athlete's life as he was not executed with the members of the court in 222.

After Elagabalus granted Hierocles his freedom, he wanted Hierocles to be declared caesar, against the opposition of his grandmother, Julia Maesa. Allegedly, Elagabalus' partiality towards Hierocles, coupled with his eccentricities, such as delighting in being physically reprimanded by him, were the principal reasons he lost the support of the Praetorian Guard, which led to his death.

Elagabalus, when threatened with death by the Praetorian Guard, reported to have said, "Grant me this one man, whatever you may have been pleased to suspect about him, or else slay me," in regards to Hierocles. This postponed his assassination to 222 AD, after which Hierocles and many other members of the emperor's court, including Elagabalus's mother Julia Soaemias, were also killed.