Qui va sortir amb Charles Quint?
Johanna Maria van der Gheynst data de Charles Quint de ? fins a ?.
Barbara Blomberg data de Charles Quint de ? fins a ?.
Germaine of Foix data de Charles Quint de ? fins a ?.
Orsolina della Penna data de Charles Quint de ? fins a ?.
Charles Quint
Charles de Habsbourg, né le à Gand (comté de Flandre) et mort le au monastère de Yuste (Espagne), élu le 28 juin 1519 empereur sous le nom de Charles V, couramment appelé en français Charles Quint, est le monarque européen le plus puissant de la première moitié du XVIe siècle. Fils de Philippe le Beau et de Jeanne la Folle, il est héritier par son père des possessions de la maison de Habsbourg (archiduché d'Autriche, etc.) ainsi que des dix-sept provinces des Pays-Bas et de la Franche-Comté, et par sa mère des royaumes de Castille et d'Aragon (sous le nom de Charles Ier) et de l'empire colonial espagnol, ainsi que du royaume de Naples (Charles II).
Cette accumulation de territoires et de pouvoirs est en partie le résultat du hasard (la mort de sa tante, Isabelle d'Aragon, princesse des Asturies, en 1498, puis du fils de cette dernière, l'infant Miguel de la Paz, en , ont fait de sa mère l'héritière des deux couronnes espagnoles), mais surtout le résultat d'une politique délibérée d'alliances matrimoniales qui a fait de lui l'héritier de quatre dynasties : petit-fils de la duchesse Marie de Bourgogne, de Maximilien d'Autriche, d'Isabelle la Catholique, reine de Castille, et de Ferdinand le Catholique, roi d'Aragon et de Naples, il est duc de Bourgogne sous le nom de Charles II, roi des Espagnes sous le nom de Charles Ier (en espagnol Carlos I), mais est surtout passé à la postérité comme l'empereur romain germanique Charles V (en allemand Karl V.).
Il apparaît comme le dernier empereur qui ait souhaité réaliser le rêve carolingien d'un empire à la tête de la chrétienté unie. Cette volonté d'unité chrétienne face à la progression de l'Empire ottoman dans les Balkans et en Méditerranée a été systématiquement combattue par les rois de France François Ier et Henri II, qui recherchent volontiers l'alliance turque, et remise en cause par la Réforme protestante, initiée par Martin Luther à partir de 1517. À ces problèmes qui se posent pendant tout son règne s'ajoutent des révoltes en Castille, dans le Saint-Empire, en Flandre et en Brabant.
Au terme d'une vie de combats, miné physiquement et désabusé par ses échecs face à la France, aux luthériens et à sa propre famille, il se dépouille volontairement de ses pouvoirs. Par une série de conventions avec son frère Ferdinand, il lui cède les États autrichiens et la dignité impériale. Le , à Bruxelles, il abdique ses droits sur les Pays-Bas, unis par la Pragmatique Sanction (1549) et séparés de l'Empire par la transaction d'Augsbourg, en faveur de son fils Philippe, déjà duc de Milan et roi de Naples, et lui cède enfin ses droits sur l'Espagne en 1556. Il se retire alors dans le Monastère de Yuste pour ses dernières années de vie. Il y meurt le 21 septembre 1558, âgé de 58 ans. Ses restes sont transférés en 1574 de ce monastère à la nécropole royale de l'Escurial, édifiée par son fils Philippe à 40 km de Madrid.
llegir més...Johanna Maria van der Gheynst
Johanna Maria van der Gheynst (also called Jeanne Marie van der Gheynst, Johanna Maria van der Gheenst; c. 1505 - 15 December 1541) was briefly the mistress of Emperor Charles V in 1521-1522 and the mother of one of his daughters, Margaret of Parma. Margaret served as Governor of the Spanish Netherlands from 1559 to 1567 and from 1580 to 1583.
llegir més...Charles Quint
Barbara Blomberg
Bàrbara Blomberg (Ratisbona, Baviera; 1527 - Ambrosero, Cantàbria; 1597) va ser una dama alemanya, filla major de Wolfgang Blomberg i Sibylle Lohman, un matrimoni burgès de Ratisbona. Va conèixer el 1546 l'emperador Carles V quan aquest anava a la Dieta Imperial. D'aquesta trobada i dels amors dels dos va néixer el 1547 Joan d'Àustria, reconegut fill bastard de l'emperador.
Bella i amb dots per al cant, es va casar tres anys després amb Jerôme Pyramus Kegel, tutor de Joan d'Àustria, a qui va donar el seu nom i va encobrir els amors de l'emperador Carles V. A canvi obtindria el càrrec de comissari en la cort de Maria d'Hongria a Brussel·les, on vivia Bàrbara des de 1551. El 1569 va enviduar del seu marit, passant a rebre, a petició de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, una pensió del mateix emperador i posteriorment del rei Felip II d'Espanya com a mare de Joan d'Àustria.
De caràcter llibertí, la forma de viure escandalosa i malgastadora de la "Madame", com era coneguda (a Cantàbria, la "Madama"), va cridar l'atenció del seu fill, aleshores governador dels Països Baixos, que la va aconseguir portar mitjançant enganys a Espanya. El 3 de maig de 1577 desembarca al port de la vila càntabra de Laredo, on l'espera Magdalena d'Ulloa, vídua de Luis Maixella amb qui havia estat criat i educat el seu fill, per posteriorment ingressar en el convent castellà de Santa Maria la Real de San Cebrián de Mazote (Valladolid).
A la mort del seu fill, el 1578, Bàrbara Blomberg va demanar traslladar-se a Colindres (Cantàbria), ja que al monestir la vida li resultava molt ingrata. El va acompanyar en el seu viatge a Trasmiera el seu altre fill, Conrad de Píram, la seva jove, Maria de Algora, la baronessa de Sant Martí, i els seus quatre nets.
Va viure a casa de Juan de Escobedo, antic secretari del seu difunt fill, per traslladar-se, el 1584, a la casa de l'aposentador Juan de Mazateve a Ambrosero (Cantàbria) en l'actual barri de la "Madama" així nomenat en el seu honor, on va passar els últims anys de la seva vida. El 18 de desembre de 1597 acabava la seva existència la que fos amant de l'emperador Carles V, sent enterrada a l'església de Sant Sebastià màrtir del Monestir de Montehano, a Escalante (Cantàbria).
llegir més...Charles Quint
Germaine of Foix
Germana de Foix (Foix, Francia, 1488-Liria, Valencia, 15 de octubre de 1536), esposa de Fernando II de Aragón, fue reina consorte de Aragón (1505-1516), tras enviudar se casó con Juan de Brandeburgo-Ansbach en 1519. Fue nombrada virreina de Valencia (1523-1536). Nuevamente viuda se casó con Fernando de Aragón, duque de Calabria en 1526.
llegir més...Charles Quint
Orsolina della Penna
Orsolina della Penna (Perugia, 1500 – 1536?) è stata una nobildonna italiana ed amante dell'imperatore Carlo V.
llegir més...