Qui va sortir amb Murat III?

Murat III (turc otomà: مراد ثالث, Murād-i sālis; turc: III.Murat) (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort. Murat III va ser el fill gran del soldà Selim II (1566–74) i la seva esposa la veneciana Nur-Banu, i va succeir el seu pare el 1574.

Safiye Valide Sultan, o Safiye Sultan (v. 1550 - 10 de novembre de 1618) fou valide sultan (reina mare) otomà durant el sultanat de les dones.

Segrestada per pirates otomans, fou venida al palau de Manisa, on vivia el príncep Murat, net de Solimà. Es va fer musulmana i va aprendre el turc i les bones maneres. El 1565 fou presentada al príncep, amb qui va tenir un fill, Mehmet, i dues filles, Ayşe i Fatma. El 1566, el pare de Murat, Selim II, va pujar al tron i el 1574 Murat el va succeir com a Murat III. La influència de Safiye es va incrementar; el 1583 va morir la seva sogra Nurbanu i va esdevenir la primera senyora de l'Imperi. Va estar en conflicte amb Mihrimah, filla de Solimà, i les cunyades d'aquest, Ismihan i Gevherhan, però quan van morir el seu poder fou indiscutit. A la mort de Murat III, que va ser un marit amorós fins a la mort, el va succeir el seu fill Mehmet III, i Safiye va esdevenir reina mare amb 45 anys. Mort Mehmet III el 22 de desembre de 1603, el va succeir el seu fill Ahmet I, que el gener o febrer de 1604 va allunyar Safiye del palau per apartar-la de qualsevol influència. S'esmenta que el poble pensava que era amant secreta de la jueva Esperanza Malchi, que era la seva kira o secretària.

Murad III (Ottoman Turkish: مراد ثالث, romanized: Murād-i sālis; Turkish: III. Murad; 4 July 1546 – 16 January 1595) was the sultan of the Ottoman Empire from 1574 until his death in 1595. His rule saw battles with the Habsburgs and exhausting wars with the Safavids. The long-independent Morocco was for a time made a vassal of the empire but regained independence in 1582. His reign also saw the empire's expanding influence on the eastern coast of Africa. However, the empire was beset by increasing corruption and inflation from the New World which led to unrest among the Janissary and commoners. Relations with Elizabethan England were cemented during his reign, as both had a common enemy in the Spanish. He was also a great patron of the arts, commissioning the Siyer-i-Nebi and other illustrated manuscripts.